Maximum
Maximun és una gelateria que recupera l’atmosfera i el sabor dels orígens de la marca (1940) sumant innovació i tecnologia per crear un espai amb un aire actual i cosmopolita.
El repte de el projecte ha consisitido a arribar a un equilibri entre “tradició i innovació”, una relació molt present en la marca i que es pretenia deixar present. Volia mostrar-se el saber fer adquirdo pels anys i alhora ser un establiment d’estètica actual. Per a això s’entrellacen materials clàssics amb altres més actuals i mobiliari de l’època amb mobiliari reinterpretat per al projecte.
El primer que crida l’atenció a l’entrar al local són els seus grans arcs. Des de la seva entrada fins al fons de el local una successió d’arcs delimiten els espais: zona de gelateria a peu de carrer, zona de barra i sala interior. Aquests arcs simbolitzen els ponts sobre els canals de Venècia pels que passaven les gòndoles carregades de lleteres, i que van ser l’inici de l’negoci.
Si s’observa aquests arcs com ponts, a poc a poc es ddibuja la resta de el projecte; parets de maó o de ceràmica blanca subjecten els grans finestrals de fusta decapada de les cases que treuen el cap a l’canal, on transcorre la vida de l’establiment. Així doncs, tot el local és una recreació dels canles venecians que, a nivell conceptual, crea un espai acollidor, amb aires de l’passat però alhora amb certa tendència cosmopolita.
Crida l’atenció la gran barra de marbre dissenyada seguint l’estètica dels antics taulells de despatx de producte a l’detall de lleteries i comerços. No obstant això, seguint la màxima de “tradició i innovació” de l’empresa, s’ha optat per un disseny de línies rectes per a la seva sobre i s’ha revestit frontalment amb actuals peces ceràmiques de formes geomètriques.
El resultat és una barra que combina l’estètica de l’passat amb tendències actuals, així com materials cásicos i moderns per aportar equilibri, frescor, caràcter i modernitat a el conjunt.